d’agost 2021

Ahir dissabte penjava aquest post a Instagram per fer, com hi dic, postureig cultural. Molta teca, però assumible tenint en compte que eren relectures i revisionats, a banda que, per exemple, no tenia cap mena d'intenció de fer una marató Portabella perquè el meu cervell de cigró no ho hagués suportat.
En fi, avui ha estat per casa el nebot i tampoc he pogut fer la via que hagués volgut tot i que déu-n'hi-do. Sols ha quedat pendent revisitar l'Excalibur del Boorman (però em queden tres hores bones antes d'anar a dormir).

Fotopress 2003: Regal d'un bon amic. Correcte. Intento no abusar de consumir fotoperiodisme perquè al final les temàtiques sempre acaben sent les mateixes i m'esgoten un pèl massa. Tot això, bona foto a analògica. Constatant que no hem evolucionat GENS per quant misèria humana.

'La canción del verdugo': Saga comiquera crossover dels X-Men Marvel d'inicis dels anys noranta. Em vaig fer enquadernar els còmics i m'adono que falta algun número enmig perquè la història salta en algun moment. Tot i el maldecap intentant recordar tots els personatges i seguir una narració erràtica (el meu disc dur borra la informació més que no pas afegir-la) va ser divertit reconnectar amb aquelles històries que volien semblar més adultes.

'El Olmo del Cáucaso' d'en Taniguchi, també llegit d'inici a fi.
Revisitar en Taniguchi em provoca diferents sensacions, la que avui us destaco és la sensació de PAU. Sols això.

Català-Roca: M'he quedat sols amb l'entrevista. Hi ha apartats que trobo que no han envellit gaire bé. No es tracta de contestar, però si de puntualitzar algunes idees que potser necessiten un article a banda.

El 'Dillatari' d'en Ponç Pons: Aquest llibre me'l vaig anar llegint a estones en un raconet particular del Parc de la Torre d'en Dolsa de Vila-seca. Damunt una roca envoltada de matolls i arbres joves que en certa manera em recordaven una Menorca que sols coneixia pels escrits i versos que anava llegint.
Un plaer rellegir el dietari d'en Pons. Com aquell amic que, de tant en tant, retrobes i la conversa s'allarga hores i hores i el temps s'atura.
Diu en Ponç:
"Pensar pertot
en tu no sé si és goig
o malaltia"

Dinastia Borgia, de Jaume Savall, la Capella reial de Catalunya i Hesperion XXI.
Obra completa de Pere Portabella:
M'he posat al Bluray uns quants curts d'en Portabella, he silenciat el so d'origen i a sobre he posat el d'un dels CD Borgians.
Ha estat una experiència curiosa i a repetir. Les imatges d'en Portabella alimenten la meva gana fotogràfica i la música d'en Savall i cia tempera el meu cor visceral.

Resum fet.
Tot plegat ho acompanyo d'una fotografia de la darrera florida de l'estiu de la meva Datura.

Avui he tornat a Instagram, de moment sols al compte principal @tonet001. Allí explico els motius.

Això vol dir que abandono el bloc? No pas.

Tornar a Instagram és conseqüència d'una reflexió profunda, a partir d'aquests 7 mesos fora de la xarxa social, sobre quina ha de ser la relació del Tonet i les xarxes. Tenint en compte la meva manera de ser.

M'agradaria tenir els coneixements i recursos per crear les meves pròpies xarxes socials, però mentrestant, això és el que hi ha.

Pel que fa al bloc, la voluntat és crear almenys dos post setmanals, imatge + text, per anar més enllà del tuiter i d'Instagram.

M'esforçaré pe complir l'esquema que crec que em pot servir i si no, doncs farem alguna altra cosa. Això si, quiets mai.