TORNEM-HI AMB LA PÈRDUA

Sembla que mai superaré el fet d'haver perdut tantes i tantes fotografies, un i dos cops. El dia a dia d'una etapa de la meva vida, la cobertura d'activitats, les familiars (no tantes), els inicis prolífics en la fotografia de nus, en els retrats... D'algunes en van quedar testimonis a la xarxa, amb edicions que avui trobo delirants (per no dir utres) i amb resolucions molt baixes que no permeten fer ni una simple reedició o impressió com déu mana. O unes quantes més en fulls de contactes digitals, que tot i ser miniatures, almenys permeten entreveure un fragment del perdut.

Fragment de fulla de contacte digital, Pessebre de sorra de la Pineda, desembre de 2008