Nadal 2021 XVI

El vespre del dia de Nadal, quan la sang és tenyida d'alcohol, m'agrada jaure al sofà, sota l'arbre de Nadal, solament acompanyat per les llumetes pampalluguejant.
Aleshores somnio que empetiteixo i començo a enfilar-m'hi, trobant-me tot d'elements i personatges nadalencs que acompanyen la meva estranya aventura per un món de plàstic atemporal.
#HistòriesDeNadal

Nadal 2021 XI

Pessebre de sorra de la Pineda, Vila-seca, desembre de 2021

Toni, Dolors, Ram, Xaro

Nadal 2021 I

Tarragona

TORNEM-HI AMB LA PÈRDUA

Sembla que mai superaré el fet d'haver perdut tantes i tantes fotografies, un i dos cops. El dia a dia d'una etapa de la meva vida, la cobertura d'activitats, les familiars (no tantes), els inicis prolífics en la fotografia de nus, en els retrats... D'algunes en van quedar testimonis a la xarxa, amb edicions que avui trobo delirants (per no dir utres) i amb resolucions molt baixes que no permeten fer ni una simple reedició o impressió com déu mana. O unes quantes més en fulls de contactes digitals, que tot i ser miniatures, almenys permeten entreveure un fragment del perdut.

Fragment de fulla de contacte digital, Pessebre de sorra de la Pineda, desembre de 2008

LA MEVA JORNADA AL REVELA'T 2021

Aquí va la meva crònica visual del meu pas pel Festival Revela't 2021 de Vilassar de Dalt el passat 25 de setembre.


ACTUALITZACIÓ: Els qui mireu la versió mòbil del bloc us perdeu alguns detalls, per exemple, aquest vídeo incrustat. No cal que visualitzeu la versió web per a veure el vídeo, aquí teniu l'enllaç:
https://youtu.be/LTkiE7Uktok

HOLA, PEP

Algun cop he escrit o postejat alguna cosa sobre ell, sempre paraules recurrents. Sobre en Pep Graset. Amic, mentor, cap... Etapes de complicitat, d'amistat, de teixir projectes plegats, de desavinences, de picabaralles, de cansament mutu... de vida.
Per què continuo fent-ho? Perquè hi ha dies que el tinc molt present. Ja he deixat de banda totes les decepcions, desacords... (originats per mi o per ell) i m'he quedat amb lo positiu i, especialment, amb lo de 'què faria el Pep?'
No es tracta de reivindicar la seva figura, però si de fer-la present, fer-la viure uns instants més enllà dels meus pensaments, ni que sigui des de la meva petita finestra a les xarxes.
Hola, Pep. Fa 3 anys llags que vas plegar veles, però alguns et tenim present, a vos i al teu llegat.

Pep Graset fent sudokus, Vila-seca, maig de 2006.

The Upstairs Room

Avui, l'avís d'un 'like', a una foto d'Instagram de 2015 amb una referència a aquesta cançó de The Cure, ha fet brollar els sons d'un dels moments 'transició' dels Cure. Entre els potents àlbums de la trilogia 'fosca' i el color de 'The Head on the door'.

Post d'Instagram @tonet001- 3 de juny de 2015

...segueix...

BERENAR I PASSEJADA

Doncs avui reprenem les passejades de diumenge tarda amb #HèctorBM. Teixint complicitats amb el nen, fent fotos i també oportunitat per constatar les maleses que fan certes persones al medi ambient.

POSTUREIG CULTURAL DE CAP DE SETMANA -RESUM-

Ahir dissabte penjava aquest post a Instagram per fer, com hi dic, postureig cultural. Molta teca, però assumible tenint en compte que eren relectures i revisionats, a banda que, per exemple, no tenia cap mena d'intenció de fer una marató Portabella perquè el meu cervell de cigró no ho hagués suportat.
En fi, avui ha estat per casa el nebot i tampoc he pogut fer la via que hagués volgut tot i que déu-n'hi-do. Sols ha quedat pendent revisitar l'Excalibur del Boorman (però em queden tres hores bones antes d'anar a dormir).

Fotopress 2003: Regal d'un bon amic. Correcte. Intento no abusar de consumir fotoperiodisme perquè al final les temàtiques sempre acaben sent les mateixes i m'esgoten un pèl massa. Tot això, bona foto a analògica. Constatant que no hem evolucionat GENS per quant misèria humana.

'La canción del verdugo': Saga comiquera crossover dels X-Men Marvel d'inicis dels anys noranta. Em vaig fer enquadernar els còmics i m'adono que falta algun número enmig perquè la història salta en algun moment. Tot i el maldecap intentant recordar tots els personatges i seguir una narració erràtica (el meu disc dur borra la informació més que no pas afegir-la) va ser divertit reconnectar amb aquelles històries que volien semblar més adultes.

'El Olmo del Cáucaso' d'en Taniguchi, també llegit d'inici a fi.
Revisitar en Taniguchi em provoca diferents sensacions, la que avui us destaco és la sensació de PAU. Sols això.

Català-Roca: M'he quedat sols amb l'entrevista. Hi ha apartats que trobo que no han envellit gaire bé. No es tracta de contestar, però si de puntualitzar algunes idees que potser necessiten un article a banda.

El 'Dillatari' d'en Ponç Pons: Aquest llibre me'l vaig anar llegint a estones en un raconet particular del Parc de la Torre d'en Dolsa de Vila-seca. Damunt una roca envoltada de matolls i arbres joves que en certa manera em recordaven una Menorca que sols coneixia pels escrits i versos que anava llegint.
Un plaer rellegir el dietari d'en Pons. Com aquell amic que, de tant en tant, retrobes i la conversa s'allarga hores i hores i el temps s'atura.
Diu en Ponç:
"Pensar pertot
en tu no sé si és goig
o malaltia"

Dinastia Borgia, de Jaume Savall, la Capella reial de Catalunya i Hesperion XXI.
Obra completa de Pere Portabella:
M'he posat al Bluray uns quants curts d'en Portabella, he silenciat el so d'origen i a sobre he posat el d'un dels CD Borgians.
Ha estat una experiència curiosa i a repetir. Les imatges d'en Portabella alimenten la meva gana fotogràfica i la música d'en Savall i cia tempera el meu cor visceral.

Resum fet.
Tot plegat ho acompanyo d'una fotografia de la darrera florida de l'estiu de la meva Datura.

TORNO A INSTAGRAM

Avui he tornat a Instagram, de moment sols al compte principal @tonet001. Allí explico els motius.

Això vol dir que abandono el bloc? No pas. 

Tornar a Instagram és conseqüència d'una reflexió profunda, a partir d'aquests 7 mesos fora de la xarxa social, sobre quina ha de ser la relació del Tonet i les xarxes. Tenint en compte la meva manera de ser.

M'agradaria tenir els coneixements i recursos per crear les meves pròpies xarxes socials, però mentrestant, això és el que hi ha.

Pel que fa al bloc, la voluntat és crear almenys dos post setmanals, imatge + text, per anar més enllà del tuiter i d'Instagram. 

M'esforçaré pe complir l'esquema que crec que em pot servir i si no, doncs farem alguna altra cosa. Això si, quiets mai.

BEN ACOMPANYAT

CALCETES

RETROBAMENT

EM PICA

Carod

Míting d'ERC a la Societat el Fènix de Vila-seca, 10 de juny de 2004

M

Joan Salvat-Papasseit
Dona'm la mà

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

(Poema extret de versos.cat)

COLORS BRUTS?

SANSA, SISSI, LILA I MISTU

 

BLIND

 

MALA FAMA

 

COLORAINES

CORRE, CORRE

SILENCIADA

CSI

30 DE JUNY DE 2018: MUNTANT EXPO AL CENTRU

El 30 de juny de 2018 vam muntar una expo al Centru de Via-seca fruit dels tallers de fotografia que havíem anat fent aquella temporada.
Gent molt maca amb qui espero que puguem reprendre projectes aviat.
Societat El Centru, Vila-seca. 30 de juny de 2018
Còpies extretes d'Instagram.

Ram i Toni, 2017

Re-edició de jpg. Ram Giner i Toni Ramos al Cementiri Nou. Igualada, març de 2017.

Antoniu Mas, 2003

Retrospectiva Antoni Mas, ferrer i escultor de Vila-seca

Tabacalera, Tarragona, setembre de 2003

UNA CAPSA DE CONTES DE LES GOLFES III

Avui us passo unes captures de contes i tebeos de la capsa 7. La primera part, puix que aquesta és de les grans.
Tingueu en compte que sumant el material de la mare, alguna cosa del pare i dels tres germans (període anys 50 a 80) conservem més de 500 exemplars (algunes col·leccions les tinc entrades com una sola unitat, com ara els Don Mikis).

MAIG 2021

Maig s'acaba i tinc aquest bloc bastant afamat de contingut. Certament des de finals d'abril he penjat més txitxa al Twitter que no pas aquí.
Des de la darrera estrena de la Tramoia a les darreres fotos de flors i plantes primaverals passant per la recuperació de la Fira de Música al carrer, l'expo de Retrats al Centru... res.
No per falta de voluntat sinó d'oportunitat.
Ha estat un mes de golfes vintage, amb reescanejats fotogràfics i recuperació de contes vells. On la pèrdua del 'tiet' Anton, el darrer dels germans Guivernau, ha despertat un debat intern recurrent sobre la transcendència del nostre pas per la Terra i del nostre llegat.
Penso a fer un post resum amb algunes imatges d'instants destacats (i capturats) de les darreres setmanes. Ni que sigui per continuar donant al bloc un aire de diari d'anècdotes.
Potser, veurem.
Foto: Vilallonga - El Morell, maig de 2021

HÈCTOR

El dia abans de la Mona de Pasqua

Vilallonga del Camp, 4 d'abril de 2021

UNA CAPSA DE CONTES DE LES GOLFES II

La capsa de tebeos núm. 4

UNA CAPSA DE CONTES DE LES GOLFES

Avui he trobat un raconet per dedicar a les golfes vintage.
He remirat en una de les capses de contes i tebeos, a vore que trobava per l'Hèctor . Tinc pendent agrupar els continguts de les capses, perquè, ara mateix, tot està barrejat.
De totes maneres, trobar-te estils tan diferents en una mateixa capsa, també té el seu que.
He fet una captura d'alguna vinyeta o detall de cada conte/ tebeo de la capsa, sense el títol, a manera de divertiment.
Corresponen a edicions dels anys 70 i 80.

ELS LLIBRES DE L'OTA

Gaudir del treball d'un fotògraf és un al·licient que aixeca qualsevol dia gris i més encara si és d'un bon amic, com l'Otazu. Sóc un clàssic i consumir fotografia en paper és quelcom suprem que ni la millor pantalla pot substituir.
Disposat a gaudir dels seus llibres, a fons, un darrer cop abans de tornar-los al seu fantàstic propietari (els llibres, els DVD...prestats es tornen, per si no ho sabíeu).
Disculpeu l'aparent postureig a la fotografia. Certament he disposat els elements d'una manera més o menys harmònica. Ara bé, manifesto que a casa normalment m'endinso en la lectura de llibres fotogràfics amb guants de cotó i alcohol (no pas per netejar possibles taques si no per elevar l'esperit en comunió amb la fotografia).

Foto llibre: casa, finals d'abril de 2021
Retrat Ota: El Centru de Vila-seca, 17 d'abril de 2021

Nota: Us vull constatar que si ja gaudeixo de les fotos que penja a la xarxa, en paper encara guanyen molt més. A veure si s'anima i comença a publicar llibres (disculpa Joan ;-)

HÈCTOR I ELS GRAFFITIS

Tarda d'excursió amb Hèctor i Sansa.

El Tintín de Sant Jordi de 1985

Tenia dotze anys i em sembla recordar sortir com un llampec de la plaça de l'Ajuntament, on hi havia la paradeta de la 'llibreria' (Ca la Tresina), per arribar a casa i devorar el nou exemplar de la col·lecció.
Aleshores la majoria de 'tebeus' i llibres eren en castellà però també alguns en català. No ens hi fixàvem tant, tot i que la majoria de Tintins els tinc en català.
Aquest Sant Jordi el rellegiré després d'anys.

Sant Jordi de 2021

CROMUS

Cromus de les golfes, anys 70 -80, els recordes?
gener de 2016

Va de graffitis i stencils

Març de 2021