Masahisa Fukase (1934–2012) és un dels fotògrafs japonesos més personals i radicals de la seva generació. És molt conegut per The Solitude of Ravens (el seu llibre del 1986 sobre corbs), però el seu treball va molt més enllà: autorretrats, collages, superposicions, Polaroids, experiments i sèries molt diferents entre elles.
Aquesta edició d’Atelier EXB és un monogràfic de 416 pàgines amb unes 350 fotografies en color i en blanc i negre.
El punt clau: reuneix per primera vegada la seva obra en 26 sèries, com ara:
Les dedicades al seu pare (Memories of Father),sèries de gats, autorretrats com Bukubuku (a la banyera amb càmera submergible) i Berobero (dues persones tocant-se llengua amb llengua), les diferents sèries sobre els corbs, les fotos de família, nus, experiments visuals...
Porta textos/assaigs de Simon Baker i Tomo Kosuga (Kosuga és el director dels Masahisa Fukase Archives).
Em va enganxar perquè és un llibre que presenta vida des de la foscor i no és fast food fotogràfic. A més no et ve a vendre una imatge única de Fukase, sinó un fotògraf amb moltes cares, i algunes incòmodes.
I això m’agrada: quan el llibre no fa postureig i et deixa material per rumiar, per rellegir, per tornar-hi amb els ulls cansats després de la feina al restaurant i trobar-hi una altra cosa.
I perquè aquesta edició, pel volum i pel plantejament de tot el corpus en 26 sèries, fa una cosa que no és tan habitual: no et dona una postal, et dona una vida sencera feta imatges.
Una vida gens edulcorada.
A continuació deixo unes captures fetes sense massa cura d’algunes de les fotos del llibre.
