A la recerca de l’ocell del temps em va aparèixer a les pàgines de la revista Cimoc, quan encara era un nen jovenet. El que vaig conèixer allà eren fragments, episodis esporàdics publicats en blanc i negre, peces soltes d’una història més gran. Com tantes sèries publicades per entregues, me’n vaig quedar amb les ganes perquè només aconseguia algun número de tant en tant (i el més curiós és que ni recordo com els aconseguia, perquè no eren teòricament per a nens; tot i que en aquella època això es mirava poc, més enllà dels rombos de la tele). Però amb el temps la vaig acabar oblidant com tantes altres.
Actualment he descobert la versió redibuixada i acolorida que s’ha reunit en una edició integral publicada per Norma Editorial. Retrobar la saga m’ha activat la memòria i els records d’aquelles sèries fragmentades que llegia a les revistes de còmics dels anys vuitanta. Els personatges hi apareixen més definits, el color canvia el to general i la lectura es pot seguir d’una tirada, sense interrupcions. La història es presenta amb més continuïtat que aquells fragments dispersos que havia llegit de petit.
La història arrenca al món d’Akbar, amenaçat pel possible retorn del déu Ramor, que podria ser alliberat de la seva presó màgica. Per evitar-ho, la bruixa Mara necessita trobar l’Ocell del Temps, una criatura capaç d’alterar el curs dels esdeveniments. Per això envia la seva filla Pélisse a buscar en Bragon, antic heroi ja cansat i vell conegut seu, perquè emprenguin plegats aquesta recerca. El viatge els posa a prova i els obliga a enfrontar-se tant als perills del camí com al seu propi passat. No és només una aventura fantàstica: també parla de relacions, de decisions i de conseqüències.
La història és obra de Serge Le Tendre, guionista amb una trajectòria consolidada dins el còmic francobelga. El dibuix és de Régis Loisel, amb un estil molt personal: personatges expressius, gestos marcats i escenaris que semblen vius. Més endavant, Loisel també destacaria amb sèries com Peter Pan, però aquí ja es veu la seva manera de narrar.
Després de la saga principal, els autors van ampliar l’univers amb una preqüela que aprofundeix en el passat dels personatges. Actualment s’està treballant en una continuació o finalització de la saga que reprendrà la història allà on havia quedat, apuntant cap a l’etapa final de Bragon i mirant d’aclarir què passa amb un personatge important de la història inicial que havia quedat “en l’aire”.
A més, a YouTube es poden trobar cinc episodis titulats Après la Quête, que funcionen com una crònica del procés creatiu dels autors mentre treballen en l’últim àlbum de la saga. Els vídeos mostren el seu dia a dia al taller i com afronten el tancament d’aquesta història.
Rellegida avui, la història no només aguanta: mostra més matisos dels que podia veure un nen que tot just començava a descobrir el món de la novel·la gràfica.
Hi ha històries que no s’acaben fins que les acabes tu, encara que sigui quaranta anys després.
A continuació unes captures...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada