RES I TOT

Hi ha dies que no passa res extraordinari.

Un sopar tranquil. Converses curtes i llargues. Mirades de complicitat que ajuden a cicatritzar ferides. Riures i confidències. Una taula compartida.

Un dinar familiar, sense presses, sense estridències, sense cap gran notícia però un luxe que poc puc gaudir.

I entremig, una fotografia arribada des de lluny amb un parell de missatges que t'esbocen un somriure d'amistat profunda.

Potser tot plegat pot semblar poca cosa.

Però el cor se m'ha relaxat. Bategant amb una emoció serena que, de vegades, queda distorsionada sota les obligacions, els projectes i els neguits quotidians.

Potser aquests dos dies són només un miratge enmig d'un món cada cop més fosc. Però em sento emocionat i profundament agraït per aquest regal que el fat m'ha permès viure i justament ara.

Pels que hi són presents. Per les converses que alimenten. Per la companyia que no exigeix res. Per les petites estones que, sense fer soroll, ens recorden qui som.

I això ja és molt.