El febrer de 2019 vaig tenir el plaer de retratar el músic Jordi Savall.
Fou moments previs a l'assaig pel recital que duria a terme aquella mateixa nit a l'Auditori Josep Carreras de Vila-seca.El mateix Auditori, Josep Solorzano, i el Raimon Casinos em van facilitar l'accés al mestre.
Va ser una jornada d'aquelles que queden presents, amb el retrobament de vells amics/amigues i no sols poder fotografiar en Savall de tu a tu, també assistir i fotografiar un assaig seu.
Però, ai las, un mes després vaig perdre una ingent quantitat de fotografies dels darrers anys (l'home és l'únic animal que ensopega dos cops a la mateixa pedra).
Una d'elles i, de les que més vaig lamentar perdre, pertanyia a la sessió de fotos que us esmentava.
Aquell dia, un cop feta la fotografia 'estàndard' amb la composició de faristols que havia preparat prèviament, volia fer-ne una altra diferent de les fotografies 'habituals' en aquests personatges.
En Savall, mentre escoltava perplex la meva proposta amb una corda, la va agafar, va jugar-hi amb les seves mans... trencàvem el gel. Aleshores, juganer, la va passar per la cuixa, la va estirar i va fer com si afinés, l'escoltés atansant-hi l'orella... em va regalar la FOTO.
Conservo el disc dur, la darrera esperança és dur-lo a un lloc especialitzat i deixar-m'hi un ronyó. Ho faré, algun dia, tot esperant recuperar fotos d'una etapa prolífica, i especialment algunes d'elles, com la del mestre Jordi Savall afinant un cordill.
Aquí us deixo les dues úniques que es van salvar (perquè les vaig pujar a la xarxa). Un moment de l'assaig i la dels faristols.
Jordi Savall, Auditori Josep Carreras de Vila-seca, 1 de febrer de 2019.
