UNA CAPSA DE CONTES DE LES GOLFES III

Avui us passo unes captures de contes i tebeos de la capsa 7. La primera part, puix que aquesta és de les grans.
Tingueu en compte que sumant el material de la mare, alguna cosa del pare i dels tres germans (període anys 50 a 80) conservem més de 500 exemplars (algunes col·leccions les tinc entrades com una sola unitat, com ara els Don Mikis).

MAIG 2021

Maig s'acaba i tinc aquest bloc bastant afamat de contingut. Certament des de finals d'abril he penjat més txitxa al Twitter que no pas aquí.
Des de la darrera estrena de la Tramoia a les darreres fotos de flors i plantes primaverals passant per la recuperació de la Fira de Música al carrer, l'expo de Retrats al Centru... res.
No per falta de voluntat sinó d'oportunitat.
Ha estat un mes de golfes vintage, amb reescanejats fotogràfics i recuperació de contes vells. On la pèrdua del 'tiet' Anton, el darrer dels germans Guivernau, ha despertat un debat intern recurrent sobre la transcendència del nostre pas per la Terra i del nostre llegat.
Penso a fer un post resum amb algunes imatges d'instants destacats (i capturats) de les darreres setmanes. Ni que sigui per continuar donant al bloc un aire de diari d'anècdotes.
Potser, veurem.
Foto: Vilallonga - El Morell, maig de 2021

HÈCTOR

El dia abans de la Mona de Pasqua

Vilallonga del Camp, 4 d'abril de 2021

UNA CAPSA DE CONTES DE LES GOLFES II

La capsa de tebeos núm. 4

UNA CAPSA DE CONTES DE LES GOLFES

Avui he trobat un raconet per dedicar a les golfes vintage.
He remirat en una de les capses de contes i tebeos, a vore que trobava per l'Hèctor . Tinc pendent agrupar els continguts de les capses, perquè, ara mateix, tot està barrejat.
De totes maneres, trobar-te estils tan diferents en una mateixa capsa, també té el seu que.
He fet una captura d'alguna vinyeta o detall de cada conte/ tebeo de la capsa, sense el títol, a manera de divertiment.
Corresponen a edicions dels anys 70 i 80.

ELS LLIBRES DE L'OTA

Gaudir del treball d'un fotògraf és un al·licient que aixeca qualsevol dia gris i més encara si és d'un bon amic, com l'Otazu. Sóc un clàssic i consumir fotografia en paper és quelcom suprem que ni la millor pantalla pot substituir.
Disposat a gaudir dels seus llibres, a fons, un darrer cop abans de tornar-los al seu fantàstic propietari (els llibres, els DVD...prestats es tornen, per si no ho sabíeu).
Disculpeu l'aparent postureig a la fotografia. Certament he disposat els elements d'una manera més o menys harmònica. Ara bé, manifesto que a casa normalment m'endinso en la lectura de llibres fotogràfics amb guants de cotó i alcohol (no pas per netejar possibles taques si no per elevar l'esperit en comunió amb la fotografia).

Foto llibre: casa, finals d'abril de 2021
Retrat Ota: El Centru de Vila-seca, 17 d'abril de 2021

Nota: Us vull constatar que si ja gaudeixo de les fotos que penja a la xarxa, en paper encara guanyen molt més. A veure si s'anima i comença a publicar llibres (disculpa Joan ;-)