TORNEM-HI AMB LA PÈRDUA

Sembla que mai superaré el fet d'haver perdut tantes i tantes fotografies, un i dos cops. El dia a dia d'una etapa de la meva vida, la cobertura d'activitats, les familiars (no tantes), els inicis prolífics en la fotografia de nus, en els retrats... D'algunes en van quedar testimonis a la xarxa, amb edicions que avui trobo delirants (per no dir utres) i amb resolucions molt baixes que no permeten fer ni una simple reedició o impressió com déu mana. O unes quantes més en fulls de contactes digitals, que tot i ser miniatures, almenys permeten entreveure un fragment del perdut.

Fragment de fulla de contacte digital, Pessebre de sorra de la Pineda, desembre de 2008

LA MEVA JORNADA AL REVELA'T 2021

Aquí va la meva crònica visual del meu pas pel Festival Revela't 2021 de Vilassar de Dalt el passat 25 de setembre.


ACTUALITZACIÓ: Els qui mireu la versió mòbil del bloc us perdeu alguns detalls, per exemple, aquest vídeo incrustat. No cal que visualitzeu la versió web per a veure el vídeo, aquí teniu l'enllaç:
https://youtu.be/LTkiE7Uktok

HOLA, PEP

Algun cop he escrit o postejat alguna cosa sobre ell, sempre paraules recurrents. Sobre en Pep Graset. Amic, mentor, cap... Etapes de complicitat, d'amistat, de teixir projectes plegats, de desavinences, de picabaralles, de cansament mutu... de vida.
Per què continuo fent-ho? Perquè hi ha dies que el tinc molt present. Ja he deixat de banda totes les decepcions, desacords... (originats per mi o per ell) i m'he quedat amb lo positiu i, especialment, amb lo de 'què faria el Pep?'
No es tracta de reivindicar la seva figura, però si de fer-la present, fer-la viure uns instants més enllà dels meus pensaments, ni que sigui des de la meva petita finestra a les xarxes.
Hola, Pep. Fa 3 anys llags que vas plegar veles, però alguns et tenim present, a vos i al teu llegat.

Pep Graset fent sudokus, Vila-seca, maig de 2006.

The Upstairs Room

Avui, l'avís d'un 'like', a una foto d'Instagram de 2015 amb una referència a aquesta cançó de The Cure, ha fet brollar els sons d'un dels moments 'transició' dels Cure. Entre els potents àlbums de la trilogia 'fosca' i el color de 'The Head on the door'.

Post d'Instagram @tonet001- 3 de juny de 2015

...segueix...

BERENAR I PASSEJADA

Doncs avui reprenem les passejades de diumenge tarda amb #HèctorBM. Teixint complicitats amb el nen, fent fotos i també oportunitat per constatar les maleses que fan certes persones al medi ambient.

POSTUREIG CULTURAL DE CAP DE SETMANA -RESUM-

Ahir dissabte penjava aquest post a Instagram per fer, com hi dic, postureig cultural. Molta teca, però assumible tenint en compte que eren relectures i revisionats, a banda que, per exemple, no tenia cap mena d'intenció de fer una marató Portabella perquè el meu cervell de cigró no ho hagués suportat.
En fi, avui ha estat per casa el nebot i tampoc he pogut fer la via que hagués volgut tot i que déu-n'hi-do. Sols ha quedat pendent revisitar l'Excalibur del Boorman (però em queden tres hores bones antes d'anar a dormir).

Fotopress 2003: Regal d'un bon amic. Correcte. Intento no abusar de consumir fotoperiodisme perquè al final les temàtiques sempre acaben sent les mateixes i m'esgoten un pèl massa. Tot això, bona foto a analògica. Constatant que no hem evolucionat GENS per quant misèria humana.

'La canción del verdugo': Saga comiquera crossover dels X-Men Marvel d'inicis dels anys noranta. Em vaig fer enquadernar els còmics i m'adono que falta algun número enmig perquè la història salta en algun moment. Tot i el maldecap intentant recordar tots els personatges i seguir una narració erràtica (el meu disc dur borra la informació més que no pas afegir-la) va ser divertit reconnectar amb aquelles històries que volien semblar més adultes.

'El Olmo del Cáucaso' d'en Taniguchi, també llegit d'inici a fi.
Revisitar en Taniguchi em provoca diferents sensacions, la que avui us destaco és la sensació de PAU. Sols això.

Català-Roca: M'he quedat sols amb l'entrevista. Hi ha apartats que trobo que no han envellit gaire bé. No es tracta de contestar, però si de puntualitzar algunes idees que potser necessiten un article a banda.

El 'Dillatari' d'en Ponç Pons: Aquest llibre me'l vaig anar llegint a estones en un raconet particular del Parc de la Torre d'en Dolsa de Vila-seca. Damunt una roca envoltada de matolls i arbres joves que en certa manera em recordaven una Menorca que sols coneixia pels escrits i versos que anava llegint.
Un plaer rellegir el dietari d'en Pons. Com aquell amic que, de tant en tant, retrobes i la conversa s'allarga hores i hores i el temps s'atura.
Diu en Ponç:
"Pensar pertot
en tu no sé si és goig
o malaltia"

Dinastia Borgia, de Jaume Savall, la Capella reial de Catalunya i Hesperion XXI.
Obra completa de Pere Portabella:
M'he posat al Bluray uns quants curts d'en Portabella, he silenciat el so d'origen i a sobre he posat el d'un dels CD Borgians.
Ha estat una experiència curiosa i a repetir. Les imatges d'en Portabella alimenten la meva gana fotogràfica i la música d'en Savall i cia tempera el meu cor visceral.

Resum fet.
Tot plegat ho acompanyo d'una fotografia de la darrera florida de l'estiu de la meva Datura.