PENSAMENTS EN VEU ALTA

Estic entrant en una nova etapa de la meva vida. I, paral·lelament, em sento molt còmode prenent decisions que abans em costava molt prendre fins al punt malaltís de posposar-les indefinidament.
Sé el que vull. Però necessito tancar episodis de la meva vida que han quedat inconclusos.
Per exemple, amb el sindicat Unió de Pagesos. Va significar molt per a mi, però va arribar un punt en què va esdevenir irreconeixible. Naturalment, encara hi queda molta gent apreciada; això no obstant, he de tancar aquesta porta definitivament, perquè encara avui dedico més o menys temps a pensar coses sobre quelcom que ja no forma part de la meva vida.
O Vila-seca. Bé, a Vila-seca hi ha més d'una porta; tanmateix, sé quines he de tancar i quina potenciar. I crec que el fat m'ha posat en safata el moment idoni per fer-ho.
La idea és que entre 2022 - inicis de 2023 faci net per poder apostar amb força per allò que ara mateix em motiva i deixar lloc per futurs projectes.
Sí, Jaume, totes les coses bones han d'arribar a un final. I, per experiència, cal fer-ho pensat i bé, perquè si no et passa que et deixes finals inconclusos que esdevenen un llast, que malmeten a un mateix i potser a persones a qui aprecies.
Mira, feia dies que hi reflexionava sobre això dels finals. Potser és la primavera ;-)

Ànims per a tots.

4 ANYS SENSE EL PEP

Hola cabronet. Un saludu allí on sigui la teva ànima polièdrica. 4 anys ja, Pep, abraçada... Vídeo: T.Bonet, desembre de 2004

Nadal 2021 XVI

El vespre del dia de Nadal, quan la sang és tenyida d'alcohol, m'agrada jaure al sofà, sota l'arbre de Nadal, solament acompanyat per les llumetes pampalluguejant.
Aleshores somnio que empetiteixo i començo a enfilar-m'hi, trobant-me tot d'elements i personatges nadalencs que acompanyen la meva estranya aventura per un món de plàstic atemporal.
#HistòriesDeNadal

Nadal 2021 XI

Pessebre de sorra de la Pineda, Vila-seca, desembre de 2021

Toni, Dolors, Ram, Xaro

Nadal 2021 I

Tarragona

TORNEM-HI AMB LA PÈRDUA

Sembla que mai superaré el fet d'haver perdut tantes i tantes fotografies, un i dos cops. El dia a dia d'una etapa de la meva vida, la cobertura d'activitats, les familiars (no tantes), els inicis prolífics en la fotografia de nus, en els retrats... D'algunes en van quedar testimonis a la xarxa, amb edicions que avui trobo delirants (per no dir utres) i amb resolucions molt baixes que no permeten fer ni una simple reedició o impressió com déu mana. O unes quantes més en fulls de contactes digitals, que tot i ser miniatures, almenys permeten entreveure un fragment del perdut.

Fragment de fulla de contacte digital, Pessebre de sorra de la Pineda, desembre de 2008